El riu Ebre, el més cabalós d’Espanya, és una artèria vital que recorre el nord-est de la península ibèrica.

Característiques principals:

Naixement: Tradicionalment situat a Fontibre, Cantàbria, encara que geogràficament se situa a les fonts de l’Híjar, a Peña-Labra.
Recorregut: Discorre al llarg de 930 km, travessant set comunitats autònomes: Cantàbria, Castella i Lleó, La Rioja, el País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya.
Desembocadura: Forma el Delta de l’Ebre, un valuós aiguamoll entre els termes municipals de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, a Tarragona.

Conca: La seva conca hidrogràfica és una de les més extenses d’Espanya i abasta una superfície de més de 85.000 km².

Afluents: Rep nombrosos afluents, tant pirinencs (com l’Aragó i el Gàlleg) com ibèrics (com el Xaló).

Importància:


Ecològica: El Delta de l’Ebre és un espai natural protegit de gran valor, llar d’una biodiversitat rica.

Econòmica: El riu és fonamental per a l’agricultura, la indústria i el turisme de les regions que travessa.

Històrica i cultural: Al llarg del curs, l’Ebre ha estat testimoni d’importants esdeveniments històrics i ha inspirat nombroses manifestacions culturals.


Aspectes destacats:

El Delta de l´Ebre: Un aiguamoll d´importància internacional, refugi d´aus aquàtiques i lloc de cultiu de l´arròs.


Ciutats: Travessa ciutats importants com Logronyo, Saragossa i Tortosa.
Embassaments: Al llarg del seu curs, es troben embassaments com el de l’Ebre, que en regulen el cabal i generen energia hidroelèctrica.


En definitiva, el riu Ebre és un element fonamental del patrimoni natural i cultural d’Espanya.